Arde el mar

Mostrando entradas con la etiqueta Danaide. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Danaide. Mostrar todas las entradas

Danaide

Abraçada al buit
de pedra
escapçada per l'estilet
Sola
Adormida infinita
la blanca pell la llum
silenci rere els ulls
Vacil·lant
Inspira l'aire fatal
el quiet cos vulnerable
la meva Danaide
Absent -a


Blanca i nua
dins el marbre
dorms Danaide
dona de cos immortal
fràgil musa lent silenci
besant-te l'absència
Jaus estàtica en les hores
de difoses sensacions
somniant la blanca lluna
llànguida llàgrima marcida
de tristeses
solitud

Variación: Blanca i nua dins el marbre dorms Danaide dona de cos immortal fràgil musa lent silenci besant-te l'absència Jaus estàtica en les hores de difoses sensacions somniant la blanca lluna llànguida llàgrima marcida de tristeses solitud


¿No es esto algo así como casi Dadá pero puramente masturbatorio, sin esa pretensión por destruir todo cuanto se cruza en el camino del mal humor del artista que se ha despertado con el pie izquierdo a la vez que pisaba una mierda surrealista porque había lamido demasiado LSD la noche anterior? L.H.O.O.Q., so they say.